.jpg)
El fallo del jurat del PREMI VALENCIANIA 2024, ha recaigut en la falla Guillem Sorolla-Recaredo, en el poema del llibret de falla titulat "SEMPRE CONTE ESTUPEFACTE QUE A VALÉNCIA FAN MALTRACTE", de l´autor Josep Nebot i Tébar.
Des de la direccio del Grup d´Accio Valencianista, volem donar l´enhorabona a la falla i a l´autor, que proximament rebran el premi, aixina com tambe, a totes les falles i poetes que han participat enguany, en un nivell molt alt i molt competitiu.
Agraim a totes les falles i poetes el seu interes per potenciar la llengua valenciana en Normes d´El Puig, Una bona i dura llabor que com a bons valencians i valencianes, realisen en orgull.
SEMPRE CONTE ESTUPEFACTE
QUE A VALÉNCIA FAN MALTRACTE.
| Vos confese que esta escena me dona entre angoixa i pena i no li trobe trellat. ¿Quan per fi anem a deprendre a que tenim que defendre el nostre valiós llegat? |
¿Quan serem la resistència que defense en insistència a un poble que dorm callat? Pegarem un colp en taula i vos done la paraula que no caurà abandonat. |
Ara el lladre ya està en casa i sentim prop l’amenaça perque volen el botí. ¡Lluitem per un poble lliure! Perque en pau ens deixen viure elegint nostre destí. |
Ací vos deixe esta cita:
“Quan el mal ens ve d’Almansa
ens diuen que a tots alcança”
i crec que tenen raó.
La que yo faig, pareguda:
“Esmoleu tots la corbella
si el mal baixa de Morella”
que tampoc tenen perdó.
Sempre ens foten uns i atres,
els “chulos” de la meseta
i els que estiren la peseta
des de temps immemorials.
De Madrit i Catalunya
s’acosten alçant sospita
i venen a fer collita
de nostres bens culturals.
De Madrit venen a dir-nos
en to d’amic i un somriure
com aquella gran i lliure
deu tornar a estar present.
Que ens deixem d’autonomies
que en Espanya hi ha una història
i no atra difamatòria
que porte a engany a la gent.
De Catalunya com sempre
venen contant la tremenda
que nostra història és llegenda
i que no és gens coherent.
Que tot lo món deu conéixer
que gràcies ad ells som poble
i el seu treball fon tan noble
com lo del repoblament.
Estem farts dels uns i els atres,
ya que són tots iguals, mante,
tant dels que diuen “Levante”
com païssos catalans.
Nostra terra és Valéncia
orgullosa i en espenta,
ni “primos” com se comenta
ni tampoc cosins germans.
Nostre tesor és la llengua,
nostra Llengua Valenciana
sempre lliure i sobirana
i no el vulgar català.
Ni tampoc la de Cervantes
que a la nostra fa decréixer
i poc a poc desmeréixer
imposant el castellà.
Eixes guerres en Castella
i que han escrit nostra història
s’han quedat en la memòria
lo mateix que el seu discurs.
Felip V en mà molt dura
s’inventà aquella farsanta
dels decrets de nova planta
abolint els nostres Furs.
La Batalla de Valéncia,
contra el vil catalanisme
i el seu ranci imperialisme
que al valencià l’ha fet brau.
No vingau ací en mentires
com be tretes d’aquelarres
de penons de quatre barres...
¡La Senyera porta el blau!
Aixina per sòrt la falla
nos complau en una escena
on se li dona l’esquena
als qui ens volen maltractar.
Siguen del nort o del centro,
siguen de dretes o esquerres,
o als naixcuts en estes terres
que preferixen callar.
Mentres quede un patriota
seguirem plantant-los cara
i lluitarem més encara
en corage i dignitat.
Mentres quede un Vinatea
de Valéncia predilecte
exigirem tots respecte
cap a nostra identitat.
“Cadascú de nosatros som tant com vos, pero tots junts molt més que vos”
Francesc de Vinatea.
Josep Nebot