Condicionats per la situacio sanitaria actual i despuix de que l’Ajuntament de Valencia decidira suspendre tots els actes referents al 9 d’octubre, les associacions culturals valencianistes, a traves de la nova Plataforma 25 d’abril, hem organisat una provesso civica escoltant a la Real Senyera facsimil del Grup d’Accio Valencianista des de Sant Agusti, a on tradicionalment iniciem la marcha, fins a una de les places mes antigues de la Ciutat de Valencia, la del Mercat, i als peus d’un simbol identitari per als valencians: la Llonja de la Seda, recordatori del poder que historicament ha tingut el Regne de Valencia. Les associacions convocants hem segut Colectiu Corona, Grup d’Accio Valencianista, Joventuts del GAV, Rogle Constanti Llombart, Convencio Valencianista, Plataforma Jovenil Valencianista i Roc Chabas la Marina. Tant les associacions com els ciutadans participants han vingut de comarques de tot el territori valencià, perque, encara que la fita que es celebra es la conquista de la Ciutat de Valencia, no devem oblidar mai que el 9 d’Octubre es el Día Nacional Valencià i per tant de tots els territoris del Regne.

La seguritat sanitaria dels assistents ha segut garantisada en tot moment per part de l’organisacio, contant en un estricte control d’acces, llimitat en 150 persones que previament s’havien inscrit, d’acort a la llegalitat actual, i en atres sistemes de proteccio, com les maixqueretes identificatives que s’han repartit entre els participants autorisats i el control de la distancia interpersonal mínima de 2 metros.

A diferencia de la manifestacio pancatalanista de la plaça de l’Ajuntament que no ha mantingut distancies interpersonals entre els assistents congregats. El transcurs de la provesso ha sigut eixemplar en tots els sentits, demostrant que es podia realisar en normalitat i complint un protocol de mesures contra el Covid. Aço deixa en evidencia al propi Ajuntament que ha suspes els actes publics del 9 d’Octubre mentres la Delegacio de Govern autorisa manifestacions i concentracions de diferent orientacio, entre les quals es troba la nostra. Cabria plantejar-se si utilisar com a pretext la situacio de pandemia en la que estem deprenent a viure no ha segut mes que una excusa per a silenciar a la societat valenciana, impedir que reinvindiquem, com tots els anys, la nostra cultura, la nostra historia i les nostres senyes d’identitat.

Un 9 d´Octubre diferent, proxim, emotiu, alegre... sense la presencia d´indesijables politics protagonistes, oportunistes propagandistes, ni antivalencians contaminant l´acte com en els ultims anys hem vixcut en els actes oficials.

A continuacio transcrivim l’emotiu parlament pronunciat per Rubén Castelló i Sandra Ombuena, de les Joventuts del GAV, en el que enaltiren el 9 d´octubre, denunciant el proces de despersonalisacio que patim els valencians i cridant a la societat a recuperar i posar en valor tot lo nostre. Un fet que congregà als assistents i als curiosos de les proximitats que alli acodiren cridats per un acte tan emotiu com inesperat.

“Per a liquidar a les nacions, lo primer que se fa es llevar-los la memoria. Es destruixen els seus libres, la seua cultura, la seua historia. I despuix ve algu i els escriu uns atres llibres, els dona una atra cultura i els inventa una atra historia. Llavors la nacio comença lentament a oblidar lo que es i lo que ha segut”.

¡Valencianes i valencians que hui esteu aci! Vosatros no necessiteu cap explicacio per a entendre estes paraules. Mosatros som eixe poble valencià que seguix en peu, lluitant per mantindre viva la nostra identitat fent front al genocidi cultural dels fascismes que volen acabar en l’impronta milenaria de la nostra cultura, mosatros, sentim eixes paraules tan evidents que no necessiten passar pel cervell, van directament al cor, com si estigueren escrites per a mosatros.

Estes paraules no s’escriviren en la nostra llengua valenciana, sino en chec, per Milan Kundera. Pero encara que no foren escrites pensant en l’atac que patix l’identitat valenciana, sí que demostren que existix eixa estrategia que permet borrar a tot un poble del mapa i dels llibres, existix i s’ha utilisat contra unes atres cultures com s’està utilisant contra la nostra. 

Mireu a on estem. En una de les places publiques mes historiques de Valencia ciutat, mireu els carrers, les cases i els monuments imponents que mos rodegen. Aci, com en molts atres llocs del Regne, casi se pot sentir la nostra historia, canviant i evolucionant en el pas dels sigles, pero sempre, valenciana. I molts, ingenus, poden preguntar-se: “¿Cóm van a poder borrar un llegat tan gran, tan present, tan evident? ¿Com van a poder manipular i canviar una historia que ve de sigles arrere? Als ciutadans d’un poble que fon tan fort, ¿cóm van a fer-los oblidar quí son? ¡Aixo es imposible! ¡Veeu fantasmes!”. A tots mos han dit aixo alguna vegà. La resposta es senzilla i dura a parts iguals: igual que es conseguix que un chiquet renegue de la seua llengua materna i escomence a parlar-ne un atra, aliena, dient incults a sos pares i a sos yayos; igual que se torna a un chiquet contra la seua familia, se torna a un poble contra la seua historia. I un poble sense historia, es un poble sense identitat.  

Pero una cosa es certa, son canvis tan grans, tan profunts en les raïls d’un poble, que han de fer-se a poc a poc. Alvançar i retrocedir, anar canviant i llevant sense que les persones es donen conte. Adormir-lo, confondre’l i, per fi, adoctrinar-lo. Eixe proces anira conseguint que la gent deixe de parlar la seua llengua, de celebrar les seus tradicions i de seguir les propies costums fins que no recorde que un dia existiren. I abans d’arribar ahi es a on el poble ha de dir ¡prou!, ha de plantar-se i no retrocedir ni mig pas. Seguir parlant el valencià, l’unic, el dels nostres yayos, el que s’escriu en les Normes d’El Puig; seguir celebrant les nostres festes com sempre s’ha fet i seguir participant sempre de les nostres tradicions, de les nostres costums que son l’expressio de la nostra identitat; mantindre i posar en valor lo que tenim i recuperar lo que mos han intentat furtar. 

Hem de recordar cada dia quí som, recordar-nos-ho a mosatros mateixa i als que mos rodegen. I ser conscients de que tenim molt que deprendre; totes eixes coses que han anat borrant a poc a poc de la nostra consciencia de poble, no deixar mai d’intentar redescobrir-les, coneixer-les i tornar a posar-les en valor, reescriure-les en els llibres d’historia i no apartar-les de les nostres vides. ¡Aço! Aço es memoria historica, i sense ella, un poble no es res. Sense ella, entre uns i atres, mos escriuran uns atres llibres, mos donaran una atra cultura i mos inventaran una atra historia.

Per aixo, les associacions organisadores vos donem hui les gracies mes que cap atre any precedent. Perque lo que hem fet enguany no ha segut una manifestacio mes, lo que estem fent hui es posar un gra mes d’arena per a mantindre viva la nostra identitat, evitant que el 9 d’Octubre de 2020 passara inadvertit, evitant que no es celebrara, evitant que la Real Senyera no passejara pels carrers del Cap i Casal al so de la Marcha de la Ciutat.

Enguany, especialment, hem demostrat quí som: som el poble que resistix els atacs dels imperialismes que silenciosament l’ofeguen; som el poble que lluita per mantindre viva la nostra veu, que es llengua i es historia; som el poble que inclus quan es cansa de treballar, seguix, i no abandona; som el poble que porta generacions dedicant les seues vides a passar la flama de l’amor per la nostra patria valenciana; i som el poble que compren que, a voltes, la millor forma de fer tot aixo es desfilar en respecte a dos metros de distancia i en maixquereta junt a la Real Senyera, que mos unix a tots mosatros. Perque, encara que la fita que es celebra es la conquista de la Ciutat de Valencia, no devem oblidar mai que el 9 d’Octubre es el Día Nacional Valencià i per tant de tots els territoris del Regne, com la Real Senyera es l’ensenya de tots els valencians i valencianes.

El 9 d’Octubre es, ha segut, i sempre sera un dia de celebracio i de reivindicacio, de juntar-mos i fruir, en pau i llibertat, una jornada que dediquem a honrar un dels simbols indentitaris mes destacats de tot el poble valencià. Si en els anys 70 el Grup d’Accio Valencianista popularisà la celebracio d’este día i converti els actes institucionals en un espai public a on la societat valenciana poguera participar acompanyant a la Real Senyera en el seu recorregut, en 2020 hem segut les associacions valencianistes les que hem organisat esta provesso civica, negant-mos a deixar que el nostre dia nacional passara desapercebut i eixint al carrer baix els plecs de la Real Senyera, de manera pacifica, respectuosa i segura en un ambient de germanor i units per la defensa de la nostra personalitat i el nostre amor per la nostra patria. Perque no deixarém mai de dir, tan alt com pugam, que sabem lo que som i lo que volem ser: VALENCIANS."